15_0 Escultura_Santa Maria la Rodona_MEV 17143

Santa Maria “la Rodona”

MARC SUREDA
Aquesta imatge procedeix de l’església de Santa Maria de Vic, part del conjunt catedralici de la ciutat, que consta documentalment des del segle IX. Gràcies a les excavacions de l’any 2004 sabem que aquesta església va ser reconstruïda a inicis del segle XI pel bisbe Oliba amb una planta circular de 10,5 m de diàmetre i absis sobresortint per ponent, i que entre 1040 i 1080 va ser encara reedificada amb major diàmetre però sense absis exterior. Per això la capella s’anomenava «la Rodona». Quan l’església va ser destruïda el 1783 per fer lloc a la nova catedral neoclàssica, la imatge restà al convent de Santa Caterina de Vic, d’on acabà passant al Museu Episcopal. La data de consagració de la segona rotonda romànica (1180) ha servit tradicionalment per a datar aquesta imatge, assumint que hauria format part del seu nou aixovar litúrgic.

La policromia del rostre de Maria és probablement original, però la imatge ha perdut la corona i ha estat molt alterada pel foc, sembla ser que durant la invasió napoleònica. El cap del nen i les quatre columnetes del tron són afegits moderns. Diferents autors han relacionat estilísticament aquesta marededeu amb altres de l’entorn de 1200 a Catalunya, com la desapareguda de Sant Martí Sarroca (Penedès) o la marededeu d’All (Cerdanya), avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Crida l’atenció l’extraordinària esveltesa de la imatge, de gruix no superior als 15 cm: sense el tron modern, no tindria una mínima estabilitat. Això permet deduir que s’emplaçava originalment en un moble d’altar, probablement una predel·la, un panell o fins i tot un primitiu retaule-tabernacle, com en altres casos catalans dels segles XII-XIII. És possible, doncs, que el context original d’aquest objecte fos un retaule-tabernacle com el de la marededeu de Dal, també a l’exposició “Nord & Sud”, o bé com el que primitivament embolcallava la marededeu d’Urnes, al Museu de Bergen, que té un gruix no superior als 17 cm, i del qual es conserva una portella. El resultat final, amb les portelles obertes, potser era semblant al del cèlebre retaule de pedra de Carrières-sur-Seine del segle XII, avui al Musée du Louvre, un dels objectes d’aquest tipus més antics que es conserven.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR
*  Marededéu de la Rodona de Vic. Fitxa de l’obra des de la web del MEV (enllaç)

Share