1 portada

Dona i cultura en el món medieval

ANDREA SERRANO | EDUCADORA
L’accés a la cultura no era fàcil per una dona d’època medieval. Malgrat tot, algunes dones trencaren amb aquesta realitat. L’analfabetisme era un dels trets que caracteritzava la població de l’edat mitjana, sent la lectura i l’escriptura tasques relegades als estaments privilegiats. Així ho mostren diferents pintures de l’època en què, principalment, són monjos o clergues els que apareixen endinsats en el plaer de la lectura.

Amb el sorgiment de les universitats a l’Europa del segle XIII, però, aquesta realitat començà a canviar. En aquest moment l’accés a la cultura es féu extensible a altres estaments privilegiats. Tot i això, aquesta continuava sent una via vetada per a tota dona. Així, malgrat que durant la infància la instrucció era per igual sota regles maternes, en créixer, sols els homes podien tenir accés a estudis reglats. Així doncs, si una dona de família noble volia continuar estudiant i li era permès, aquests estudis tenien lloc en l’àmbit privat. Les dones, des de casa, eren instruïdes en la gestió de la llar, en el diàleg i a adquirir una certa cultura. Requisits que, tal com advertim, eren exigits en alguns contractes matrimonials.

No és estrany, doncs, que la poca presència en l’art de figures femenines submergides en la lectura quedi relegada a la figura de Maria. Així ho veiem en diferents anunciacions en què, en el seu escriptori o en un reclinatori, Maria medita sobre la Bíblia. Una imatge pròpia de l’art occidental que, coincidint amb l’augment del culte marià, és present principalment en l’art gòtic. Aquesta imatge contrasta amb la de les anunciacions romàniques, en què la verge sol aparèixer com un ésser passiu o bé teixint el vel porpra del Temple, una escena més pròpia de l’art oriental.
Així i tot, si algunes dones pogueren tenir accés a la cultura i s’allunyaren de les dificultats que els eren imposades com a dones, fou principalment pel seu estatus privilegiat i a partir del món eclesiàstic. Així ho veiem, per exemple, en el cas de Hroswitha de Gandersheim (c.935-1001), neboda de l’emperador Otó I qui, després d’accedir a un convent com a monja, escrigué els que es consideren els primers textos teatrals medievals.

Tanmateix, malgrat que el món religiós era la via principal que tenia tota dona per tenir accés a la cultura, també és important destacar la presència de casos excepcionals. En aquest sentit, d’acord amb el que explica Teresa Vinyoles del centre d’investigació Duoda, la documentació ens dóna notícia de dones gramàtiques a Vic al segle XI. Segons la historiadora, Guisla, emparentada amb els vescomtes d’Osona Cardona, és esmentada com a gramàtica, mentre que la seva filla Alba redactava alguns documents. Unes dones, doncs, que han aconseguit ser recordades més enllà de la seva funció com a filla, esposa o mare.

Més conegut és el cas de Christine de Pizan (c.1364-1430), mostra d’aquelles dones laiques que, malgrat les dificultats, escrigueren el guió de la seva pròpia vida. Pizan, que pot ser considerada una de les primeres escriptores professionals de la història, destacà principalment com a pedagoga. Ens ha deixat obres com La ciutat de les dames (1405), on es planteja la necessitat de l’accés de la dona a l’educació en el si de la societat medieval; o bé Epístola del Déu Amor (1399), que encengué la cèlebre Querella de les dones, un debat literari, polític i filosòfic sobre la condició de la dona que trobem a Europa del segle XIII al XVIII. En aquest, davant una visió misògina sobre la dona propugnada per autors com Jean de Meun i el seu Roman de la Rose (s.XIII), trobem escrits com els de Pizan, obres dedicades a exaltar la vàlua de tota dona. Textos que esdevenen un compendi de referents i, com a tals, són mostra d’un cert apoderament.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR
*  Retaule de Guimerà. Fitxa de l’obra des de la web del MEV (enllaç)
*  Compartiment de retaule amb sant Agustí. Fitxa de l’obra des de la web del MEV (enllaç)
*  Altar de Santa Maria de Lluçà. Fitxa de l’obra des de la web del MEV (enllaç)
*  Retaule de Verdú. Fitxa de l’obra des de la web del MEV (enllaç)
*  El llibre de la reina. Informació des de la British Library (enllaç)
* “Sembrant llums i colors: Les petjades d’algunes artistes medievals”. Article a Duoada. Recerca de dones (enllaç)

 

Share