4_0. capçalera

Espai de creació: imagina i escriu

SERVEI EDUCATIU DEL MEV
T’agraden les històries que ens narren els bestiaris? Ara et toca a tu! Imagina i escriu el teu conte.  Inspira’t en els personatges de la biga de Tost, tria els que més t’agradin, fes volar la imaginació i dóna vida al teu bestiari particular!

Sabies que …?

Fa més de 800 anys, a l’època medieval, quan no existien les llibreries i la major part de la gent no sabia ni llegir ni escriure, hi havia uns senyors, els monjos, que des dels seus monestirs es dedicaven a resar, treballar, però també a escriure i il·luminar els seus propis llibres. Uns dels més bonics eren els bestiaris, que relataven contes i històries d’éssers fantàstics i d’animals. El seu univers màgic era habitat per sirenes, grylles o grues, éssers imaginaris que fascinaven la gent del poble a través de les pintures que podien observar. Endinsa’t en l’apassionant món dels bestiaris, inspira’t en les seves bèsties i escriu el teu conte com si fossis un monjo d’època medieval!

Escriu!

1. Descobreix els éssers fantàstics de la biga de Tost
2. Inspira’t i deixa volar la imaginació
3. Escriu el teu conte
4. Pots prendre com a model les pautes que et donem a continuació!
Descarrega’t la imatge (clica aquí)

Inspira’t amb el MEV!

I els que tingueu ganes de continuar escrivint i imaginant…
1. Agafa un full en blanc i un llapis per escriure
2. Vés al web del museu i escull el frontal romànic que més t’agradi (clica aquí  per veure els frontals)
3. Observa les imatges que hi ha dibuixades i deixa volar la imaginació
4. Escriu la història que has inventat inspirada en l’obra que has escollit
5. Pots fer-hi un dibuix i decorar el teu conte!

Per inspirar-vos…

“Hi havia una vegada una noia que es deia Margarida a qui li agradava molt explicar contes. Al seu pare, però, no li agradaven els contes i cansat d’escoltar-los, la va enviar a viure a la muntanya amb una dida. Un dia, mentre Margarida pasturava les ovelles, va passar un senyor malvat que es va enamorar d’ella. El senyor, que es deia Olimbri, li va demanar si es volia casar amb ell amb la condició que deixés d’explicar contes. Margarida li va dir que no, que ella volia continuar inventant i explicant les seves històries. Olimbri es va enfadar molt, i com a càstig, la va tancar en una presó i li va enviar un drac de set caps perquè se la mengés. Però Margarida, que era molt valenta, va vèncer el drac i fent-li pessigolles va sortir de la seva panxa com si res no hagués passat…”

 

TAMBÉ ET POT INTERESSAR
* Biga del baldaquí de Sant Martí de Tost. Fitxa de l’obra des de la web del MEV (enllaç)
* Frontal d’altar de Santa Margarida de Vila-seca (enllaç)

 

Share