0. Portada

Les beguines. Dones i religiositat

ANDREA SERRANO | EDUCADORA MEV
La dona, més enllà del matrimoni, podia optar pel monacat. Si parlem de dona i religiositat, les beguines són el cas més singular.Entrar en el monacat era l’opció que tenia tota dona que no optés per la unió matrimonial. L’entrada de la dona en el món religiós s’evidencia en la presència i fundació de diferents comunitats femenines com les benedictines o les clarisses. Aquestes últimes, seguidores de la regla monàstica de santa Clara d’Assís (1193-1253), la primera escrita per una dona, apareixen representades en una de les obres més destacades de la col·lecció del museu. Es tracta del magnificent retaule d’advocació franciscana (1414-1415) que Lluís Borrassà, un dels màxims exponents del primer gòtic internacional, realitzà pel convent de Santa Clara de Vic.

En el retaule el pintor, a més d’immortalitzar aquelles que encarregaren l’obra, a partir de les figures de sant Miquel Arcàngel, la Mare de Déu de l’Esperança i santa Clara, també subratlla els principis d’obediència, castedat i pobresa, vots monàstics que tota monja havia d’adoptar. L’entrada al convent, de fet, gaudia d’un ritual propi que, salvant les distàncies, podríem equiparar al matrimoni. Es produïa així una unió espiritual amb Déu que comportava l’abandó del dot, és a dir, de totes aquelles terres, diners i propietats que estaven en possessió de la dona. La futura monja, doncs, en entrar a formar part de la comunitat, havia de renunciar a tot el mundà. Un procés que es materialitzava amb el canvi de vestimenta, el tall dels cabells i el seu cobriment, actes carregats de simbolisme que visualitzaven la introducció en una nova vida.

Segurament, entre les dones que optaren pel món espiritual, un dels fenòmens més singulars és el de les beguines. Aquest, tot i tenir-ne alguns exemples als Països Baixos al segle XII, irrompé amb força al segle XIII, moment en què arreu d’Europa s’esdevingué un despertar laic que volia participar de la religiositat. Una vinculació especial amb el món religiós del qual, tanmateix, ja en trobem algun exemple a la zona dels comtats catalans al segle XI. Així ho veiem en diferents documents que ens parlen de deodevotes o deodedicates. Dones que, tal com les beguines, exemplifiquen una espiritualitat femenina més enllà del monacat.

Les beguines eren dones que, sortint dels esquemes fixats i al marge de les institucions polítiques i religioses, decidiren viure i entendre la seva religiositat en plena llibertat. Es tracta d’un fenomen transversal i plural, en tant que procedien de diferents estaments socials i tant podien ser vídues, solteres com casades. Fos quina fos la seva condició social, soles o en grup, vivien més enllà de la clausura i al marge de cap regla religiosa. Les beguines viatjaren, establiren una xarxa de relacions femenines i també varen ser les primeres a traduir la bíblia en llengua vernacla tot interpretant-la al seu lliure albir. Alhora, de la mateixa manera que portaven una vida contemplativa basada en la recerca d’una unió lliure de la seva ànima amb Déu, desenvoluparen una important activitat social. D’aquesta manera, plenament inserides en el teixit social de les ciutats, assistiren els més desafavorits duent a terme diferents tasques considerades ingrates.

Hadewijch d’Anvers (1200-1248), Margery Kempe (1373-1438) o Margarida Porete (1250-1310), que morí cremada a París l’any 1310, són alguns noms de beguines que ens han arribat. Tanmateix, a casa nostra, és interessant destacar el cas de Brígida Terrera ( ? – 1471), una jove de la burgesia catalana que fundà una comunitat que seguia uns principis pròxims als de les beguines. Realitzava, així, tasques com l’atenció als leprosos, la instrucció de noies pobres i expòsites o fins i tot l’enterrament de les despulles dels condemnats. És, doncs, una mostra d’aquelles dones religioses lliures que optaren per un altre mode de viure la seva espiritualitat. Una forma de vida alliberada que, malgrat gaudir en un principi del suport d’ordes com franciscans o cistercencs, acabà sent aniquilada a principis del segle XIV.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR
* Retaule d’advocació franciscana de Santa Clara  (enllaç)
*  Les beguines: llibertat en relació. Elena Botinas Montero i Julia Cabaleiro Manzanedo (DUODA, Centre de Recerca de Dones) (enllaç)
* Programa de ràdio “Sons de l’Edat Mitjana” dedicat a Margery Kempe  (enllaç)
* L’amor que crea. Beguines i escriptura femenmina medieval d’Helena Casas (DUODA, Centre de Recerca de Dones)  (enllaç)

Share