base-logo125-xarxes-socials junyent 20

Protagonistes del Museu: Mn. Gudiol

MARC SUREDA | CONSERVADOR
El juny de 1891, un jove seminarista de Vic pujava les escales de la Biblioteca Episcopal per ajudar a instal·lar un Museu que estava a punt d’inaugurar-se. Poc sospitava que passaria en aquelles sales la resta de la seva vida.
Josep Gudiol i Cunill, nat el 1872, era fill d’un industrial de la pell de Vic que, com molts altres nois del seu temps, ingressà al Seminari vora els 13 anys. En aquell moment no s’hi estudiava ni història de l’art ni arqueologia, però en aquella diòcesi, excepcionalment, el bisbe havia decidit fundar-hi un museu històrico-artístic, esperonat per una sèrie d’intel·lectuals i amants de l’art vigatans. Per això Gudiol pujà al sobreclaustre de la catedral l’estiu de 1891: faltaven mans per instal·lar les peces. Allí es revelà la seva vocació insospitada: el seu interès per les explicacions del conservador, Antoni d’Espona, cridà l’atenció del canonge Collell, que comprovà el seu talent tot fent-li escriure un primer article sobre les sales del museu. Gudiol col·laborà de seguida en la redacció del primer catàleg i el 1894 fou premiat amb un viatge de quatre mesos a Roma, per ampliar coneixements d’arqueologia, història de l’art i museografia. Des de 1895, ja s’ocupà de la correspondència del museu i el 1898, en ser ordenat capellà, en va ser nomenat conservador titular. No deixaria el càrrec fins a la seva mort el 1931, als 59 anys d’edat.

Cal tenir en compte que a l’època de Gudiol la història de l’art no s’estudiava a les universitats i amb prou feines als seminaris; la seva formació, per tant, va ser quasi del tot autodidacta. El reconeixement inicial de la seva vàlua per part del bisbe Morgades i del canonge Collell li permeteren dedicar-se en exclusiva al museu durant tota la vida en una triple dimensió: conservar i acréixer les col·leccions, investigar les seves obres d’art i usar-les com a suport de les seves classes d’Arqueologia Sagrada al Seminari de Vic. També va promoure recerques arqueològiques i campanyes de documentació sota el mantell de l’excursionisme. La seva memòria prodigiosa, la seva intuïció i la seva solidesa investigadora (propugnava el principi «una obra, un document», poc freqüent en un temps interessat més aviat per l’apreciació estètica de les obres d’art) en van fer un pioner de la història de l’art, no només a Catalunya sinó en el marc europeu del seu temps. Amb els seus diversos centenars de publicacions entre llibres i articles donà a conèixer l’art català arreu d’Europa. En destaca, sens dubte, el llibre Nocions d’Arqueologia Sagrada Catalana (1902, reeditat el 1931-1933), que és alhora fruit dels seus treballs sobre la col·lecció del museu i manual per a l’ensenyament de la matèria; en realitat, és el primer manual d’història de l’art escrit en català.

Josep Gudiol i Cunill va fer els seus primers passos com a investigador i museòleg al mateix temps que el MEV els feia com a institució. Va ser-ne el primer conservador científic i el va posar en el mapa acadèmic i museístic d’Europa. És reconegut, avui, com un patriarca de la història de l’art de Catalunya i en català. Perquè Gudiol era conscient, també, de participar en un projecte de renaixement de la identitat catalana, el que anomenem Renaixença: en les seves pròpies paraules, les seves recerques també es destinaven «á ajudar que’s reveli un poble que havent tingut vida pròpia, conforme demostren els monuments que consagrà á Déu, no pot resignarse á morir».

TAMBÉ ET POT INTERESSAR

  • Història del MEV (enllaç)
  • Accés obert al volum VII dels Quaderns del Museu Episcopal de Vic, íntegrament dedicat a Mn. Gudiol (enllaç)

Share