0. MEV 10739_martiri_eulalia

Santes i màrtirs. El cas de Santa Eulàlia

ANDREA SERRANO | EDUCADORA
Santes i màrtirs, protagonistes habituals de l’art medieval, jugaren un paper fonamental en la introducció del cristianisme. Si ens endinsem en les col·lecciones medievals del MEV, en aquest viatge que ens permet transcórrer l’art medieval des del primer romànic al segon gòtic internacional, descobrirem històries de diferents sants i santes. Un protagonisme en què la presència femenina no és menys destacada, tal com veiem en figures com santa Margarida, santa Caterina o santa Eulàlia, la qual, precisament, apareix en més d’una ocasió. Així ho observem en uns compartiments d’un retaule de Bernat Martorell probablement provinent de la catedral de Vic (1427-1437), en què veiem el martiri i la flagel·lació de la santa. Al mateix temps és protagonista del retaule de Santa Eulàlia de Pardines (1426-1442) de Bernat Despuig i Jaume Cirera, on es narren alguns dels seus martiris més destacats.

L’hagiografia ens conta que santa Eulàlia, malgrat que sovint s’ha considerat un desdoblament de la santa homònima de Mèrida, era una noia de Barcelona educada en el cristianisme que, encara nena i amb tan sols tretze anys, morí defensant la seva fe. Així, durant les persecucions contra els cristians de Dioclecià en mans del prefecte Dacià, Eulàlia fou condemnada a tants turments com anys tenia. Alguns d’aquests es troben representats en les obres del MEV, com és la seva flagel·lació, present tant en el retaule de Pardines com en els compartiments del retaule realitzat per Bernat Martorell. En ambdues escenes apareix la santa lligada a una columna essent assotada pels seus botxins, mentre que el prefecte i diferents personatges observen sense intervenir.

Un altre martiri que trobem representat és el de santa Eulàlia cremant a la foguera la qual, tal com observem a l’escena del retaule de Pardines, se salvà en el moment que les flames s’apartaren miraculosament del seu cos i impactaren sobre el dels seus botxins. Aquest és sols un exemple de les diferents calamitats que hagué de patir – entre altres, es diu que li estriparen la pell amb garfis, li tallaren els pits o li aplicaren oli bullent a les ferides – després de les quals fou finalment condemnada a morir en una creu en forma d’aspa. Un atribut que, tal com veiem a la taula central del retaule, identifica la santa.

En el mateix retaule, alhora, observem l’escena del seu martiri final, també present en l’obra de Bernat Martorell. En ambdós casos s’il·lustra una versió de l’episodi segons la qual, una fina capa de neu, que de forma miraculosa començà a caure del cel, cobrí la nuesa del seu cos. També és amb la voluntat de preservar la seva intimitat, que una altra versió de la història narra com la nuesa de la santa fou coberta per una frondosa cabellera que cresqué inesperadament.

Per les diferents representacions que l’art medieval ens ha llegat, tot sembla indicar que Santa Eulàlia, de qui s’explica que es recuperà el cos miraculosament en mans del bisbe Frodoí a finals del segle IX, segurament esdevingué un model de santedat per a tota dona d’època medieval. La seva història, alhora, tal com la d’altres santes que moriren defensant els seus ideals, ens permet parlar de l’important paper que jugà la dona en el procés de cristianització. En aquest sentit és interessant destacar que en les primeres comunitats cristianes, sovint reunides en l’àmbit privat familiar, la participació femenina tingué un paper destacat. En aquestes, més enllà de la jerarquia del pater familias, s’adverteix una estructura igualitària on trobem dones dirigint petites comunitats. Una realitat que, junt amb la gran quantitat de dones màrtirs situades en posició de líders espirituals, constata una destacada presència femenina en la introducció del cristianisme el qual, segurament, deu part del seu èxit i implementació a la seva participació.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR
* Retaule de Santa Eulàlia de Pardines. Fitxa de l’obra des de la web del MEV  (enllaç)
* Compartiments d’un retaule.  Fitxa de l’obra des de la web del MEV (enllaç)

Share