12_0 MdD Vall de Mosa

Una marededeu de la Vall del Mosa

MICHA LEEFLANG
Maria, que seu en un petit banc de costats decorats amb traceria gòtica, du un vestit llarg de coll rodó que cau en plecs. El vestit arriba fins a terra i li cobreix en part les sabates. El Nen Jesús, avui perdut, seia al seu genoll esquerre, on un trau indica la seva antiga posició. L’estàtua encara conserva la majoria de la seva policromia original, damunt una preparació amb tela de lli encolada que només deixava la cara i les mans descobertes, recoberta de guix blanc. Aquesta tècnica s’utilitzava principalment en el període anterior al 1300.

Durant temps i de manera generalment acceptada s’ha considerat que les imatges en fusta dels sants degueren evolucionar a partir dels primers reliquiaris, que consistien en un nucli de fusta cobert amb plaques de metall. Aquesta estàtua en particular sembla validar aquesta hipòtesi, perquè al cap de la Verge hi ha una cavitat afusada d’aproximadament 7 cm de diàmetre i 5 cm de fondària que allotjava una relíquia. A les vores de l’obertura hi ha restes d’una tapadora perduda. No hi ha rastre de la relíquia, que no se sap a qui pertanyia. Atesa la seva condició de reliquiari, la imatge segurament se situava en un altar; com que la cara posterior no està treballada potser l’hem d’imaginar dins un retaule-tabernacle, com és el cas de les estàtues marianes de Múli i Dal, de més o menys la mateixa datació. Com les marededeus de fusta provinents de França, Catalunya i Noruega, aquesta figura probablement també estava coronada. Els dos forats a dreta i esquerra del cap podrien apuntar a la presència d’una corona de metall que es podia fixar.

Aquesta imatge de la Verge, amb els plecs de roba marcats i estrets, segueix l’estil del Marienschrein o Arca d’Or de la catedral d’Aquisgrà, realitzat entre 1220 i 1239. També és molt similar a la imatge mariana de fusta del segle XIII conservada en aquesta mateixa catedral. Això indicaria, juntament amb l’estil de la decoració del banc, que probablement l’estàtua es va realitzar en el segon quart del segle XIII a Aquisgrà o a Maastricht, o a la regió circumdant. En tot cas queda clar que aquest estil, originat al nord de França, es va estendre per tota l’Europa occidental.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR
*  Post “Una “Vierge” à l’ “Enfant” noruega” al blog del MEV   (enllaç)

Share