18_0 retaule_tabernacle

Una torre per a un bisbe universal

CESAR FAVÀ
Aquesta peça, que arribà al Museu d’Art de Catalunya (avui MNAC) l’any 1934, és un retaule-tabernacle dedicat a sant Nicolau de Bari. El seu culte va ser molt popular tant a Occident com a Orient. Cal datar el moble a la primera meitat o mitjan segle XIV. Tancat, pren la forma d’una torre de secció rectangular amb coronament emmerletat. Obert, mostra la talla en fusta del sant bisbe al centre, emmarcada per un arc lobulat sobre dues columnetes, i les històries de la seva vida pintades a l’interior dels batents (els dos dels extrems s’han perdut). És una estructura que retrobem arreu d’Europa, amb múltiples vestigis en territoris tan allunyats entre si com Escandinàvia o Catalunya i els regnes hispans.

L’escultura de sant Nicolau, de revers pla, s’adossa a la taula del fons de l’edicle, policromada amb una retícula de rombes blaus i vermells estelats. L’aixopluga una gran estrella blanca pintada en el sostre interior del templet i recolza èrtiga sobre una peanya oblonga, situada sobre una base decorada amb set escuts grollerament pintats. El sant, que llueix vestimentes episcopals, beneeix amb la mà dreta i devia subjectar el bàcul amb l’esquerra, avui perduda. La policromia actual és d’època barroca; oculta, entre altres, la pedreria original de la mitra. La pèrdua de les portelles extremes impedeix conèixer el cicle pictòric complet; a les preservades, les escenes s’organitzen en tres registres, cadascuna sota arcs floronats daurats de traç maldestre. Horitzontalment les separa una banda blanca amb una inscripció de la qual es llegeix “istor/ia de(l)/senio/r sa(nt) nic(olau)”. En el batent lateral esquerre es representen la ordenació del sant com a sacerdot, a dalt, i com a bisbe, a baix. Al lateral dret hi figuren, superposats, el miracle dels tres joves clergues esquarterats i el dels tres condemnats a mort injustament.

L’única indicació sobre la procedència de l’objecte remet vagament a la província d’Osca. Les modestes dimensions de l’estructura semblen apuntar, d’altra banda, cap a un escenari litúrgic modest, potser una capella secundària o l’altar principal d’un santuari reduït. Les estretes relacions que guarda amb el batent d’un moble similar conservat al Museu de Terrassa assenyalen també cap a l’Aragó, d’on provenen altres cicles del primer gòtic dedicats a sant Nicolau com les pintures murals de Bierge o el frontal de Güel, ambdós avui al MNAC.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR
*  Col·lecció gòtica del MNAC (enllaç)

 

Share