06_00 presentacio sant olaf

Olaf Haraldsson, un rei sant

ØYSTEIN EKROLL

Amb tota probabilitat, aquesta taula pintada amb escenes de la vida de sant Olaf procedeix de la catedral de Trondheim. En aquest lloc existí l’arca reliquiari d’aquest sant, situada a l’altar major fins a la reforma luterana de 1537; transportat a Dinamarca des del segle XVIII, el frontal tornà a Noruega l’any 1930, en ocasió del 900 aniversari de la mort de Sant Olaf.

Està decorat amb quatre escenes que il·lustren la passió d’Olaf Haraldsson, rei de Noruega entre 1016 i 1030, mort a la batalla de Stiklestad el 29 de juliol de 1030. La primera escena, començant per l’angle inferior esquerre, mostra el rei a cavall de camí a la batalla, amb una corona d’or amb florons i fent donar diners a uns clergues perquè preguin per les ànimes dels seus adversaris que moriran en la batalla. A l’angle superior esquerre s’hi veu el somni del rei la nit abans de la batalla: segons un text de vers 1230, Olaf va somiar que pujava per una llarga escala fins a veure el Cel obert, però quan ja arribava a dalt un dels seus homes el va despertar. A baix a la dreta es veu el clímax de la batalla: la mort del rei a mans de tres assassins, Torstein el Constructor de Barques que li talla el genoll amb una destral, Tore el «Gos» que li travessa el pit amb una llança i Kalv Arnesson que li talla l’espatlla esquerra amb una espasa. Tore rep un tall a la mà que se li cura miraculosament quan toca el rei mort: és el primer miracle atestat de Sant Olaf. L’escena de dalt a la dreta representa probablement el trasllat del cos del sant a Trondheim un any i cinc dies després de la seva mort, però també s’ha proposat que es tracti del seu enterrament d’Olaf. L’exhumació i obertura del seu taüt un any més tard van revelar que el cos del rei s’havia conservat perfectament, com si hagués mort el dia abans, i que el seu cabell i les seves ungles havien crescut.

L’escena central mostra Sant Olaf com rei etern de Noruega, dempeus sota un baldaquí d’estil gòtic, amb un orbe amb la mà esquerra i una destral de mànec llarg (el seu atribut) a la dreta, flanquejat pels símbols dels quatre evangelistes dins de quadrifolis. La presència del tetramorf aquí podria explicar-se pels esforços del clergat de Trondheim a desenvolupar un lligam estret entre Sant Olaf i Crist. També les quatre escenes es podrien interpretar en aquest context. En la mort de Sant Olaf s’hi podria veure emmirallada la passió de Crist: la primera escena s’identificaria amb l’entrada de Crist a Jerusalem, la segona amb Crist a Getsemaní, la tercera amb la mort de Crist al Gòlgota i la quarta amb la unció i enterrament de Crist. Aquesta teoria pot explicar la representació molt poc comuna de l’enterrament i translació de Sant Olaf, que no té altres paral·lels en la iconografia d’aquest sant.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR

* Catedral de Nidaros (Trondheim) (enllaç)

Share