04_0 presentacio margarida

Santa Margarida devorada pel drac

MICHA LEEFLANG
Aquest frontal d’altar es va realitzar fa més de vuit segles per al convent femení de Vila-seca, dedicat a Santa Margarida d’Antioquia, a L’Esquirol. Al centre hi veiem la Mare de Déu amb el Nen com a Sedes Sapientiae o Seu de la Saviesa, dins d’una màndorla aguantada per quatre àngels i flanquejada per quatre escenes de la vida de Santa Margarida († ca. 305). Diu la llegenda que mentre feia de pastora un prefecte romà la va veure i se’n va enamorar, però Margarida el va rebutjar i ell va fer-la detenir. Margarida va ser torturada amb ferros i torxes i tancada en un calabós, on va visitar-la el dimoni en forma de drac, que va provar de devorar-la, però ella se’n va sortir fent el senyal de la creu. A la fi va ser decapitada i l’Esperit Sant en forma de colom va baixar del cel per alliberar la seva ànima. L’escena del drac és la il·lustració d’una llegenda molt antiga, transmesa pel frare dominic Jaume de Voràgine († 1298), que ja confessa en el seu llibre de vides de sants La llegenda daurada que li havia estat impossible de creure.

El frontal és obra d’un taller de mobiliari litúrgic vinculat a la seu de Vic, que es caracteritza per pintar figures estilitzades contra un fons de colors alternats amb un notable grau d’abstracció formal, gairebé sense efectes d’ombreig. La disposició d’un motiu central flanquejat per escenes en dos registres, tanmateix, és comuna en els mobles conservats d’aquesta mena: per exemple, al frontal d’altar noruec de Heddal, tres quarts de segle més tardà, que no té però una Verge amb el Nen, sinó una figura de Crist en una màndorla central, i els símbols dels quatre evangelistes, i no àngels, als angles. Tot i que han sobreviscut molt pocs frontals d’altar a les regions entre Noruega i Catalunya, observem en aquests exemples la mateixa distribució d’imatges i també un vocabulari visual que resulta ser, al seu torn, similar al de les miniatures angleses, a dels vitralls francesos i al de les pintures murals alemanyes. Això indica que durant segles va existir a Europa un vocabulari artístic comú.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR
* Antic monestir de Santa Margarida de Vila-seca (enllaç)
* Església de fusta de Heddal (enllaç)
* Santa Margarida a alta resolució amb Second Canvas (enllaç)

Share